Exercicis de Música.
Tema : Classicisme, Romanticisme i finals del segle XIX.
1.- Què vol dir que la música instrumental va adquirir plena autonomia en relació amb la música vocal?
La va adquirir perquè van coincidir en el mateix moment.
2.- Quina forma tenen els primers moviments de les noves composicions clàssiques?
S'alternen moviments ràpids i lents.
3.- Quina és la composició de l'orquestra clàssica?
Els moviments : ràpid-lent-ràpid i els instruments de: corda, vent i percussió.
4.- Enumera tres formacions de música de cambra.
El quartet de corda, el trio i el quintet.
5.- En què es diferencia el Classicisme del Romanticisme?
Que el Classicisme es basa en la música clàssica i el Romanticisme es basa en la música romàntica.
6.-Quines són les característiques principals de l'òpera romàntica?
La gran òpera, l'òpera còmica, Bel canto, Verdi i Verisme.
7.- Què és un poema sinfònic?
Es tracta d'una peça orquestral d'un sol moviment en la qual la música va acompanyada d'un programa, un text, que se suposa que ha de llegir el públic abans d'escoltar l'obra.
8.- Creus que es pot equiparar la pintura impressionista (per exemple, la de monet) amb la música de Debussy?
Si perque és el màxim representant d'aquest estil musical.
9.- Quin ús fan del folklore els músics nacionalistes?
Fan suites.
miércoles, 31 de diciembre de 2008
Mozart
MOZART.
Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart , más conocido con el nombre de Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburgo, 27 de enero de 1756 - Viena, 5 de diciembre de 1791) es considerado como uno de los más grandes compositores de música clásica del mundo occidental.
Se mostró siempre como un gran teórico e innovador de la composición musical. Su marcado perfeccionismo lo manifestaría al escribir, a la edad de 22 años, la siguiente frase: "Me gusta que un aria quede tan a la medida de un cantante como un traje bien hecho". Posteriormente artistas de distintas épocas y géneros del arte han sido influenciados por su música. Incluso el premi Nobel 1984, el poeta checo Jaroslav Seifert, llegaría a afirmar que ésta inspiró a la composición de sus versos.
SUS OBRAS:
- 41 sinfonías, entre las que destacan la 35, Haffner, la 36, Linz, la 38, Praga y las tres últimas (la 39, en mi bemol, la 40, en sol menor, K. 550, y la 41, en do mayor, K. 551 Júpiter compuestas en 1788;
- conciertos (27 para piano, 5 para violín y varios para otros instrumentos);
- sonatas para piano, piano y violín y otros instrumentos, que constituyen piezas clave de la música mozartiana;
- música de cámara (dúos, tríos, cuartetos y quintetos);
- Adagios
- 61 divertimento,
- serenatas,
- marchas
- y 22 óperas.
lunes, 1 de diciembre de 2008
martes, 11 de noviembre de 2008
El Barroc Musical
AUDICIONS
-Itàlia:
- CLAUDIO MONTEVERDI (1567- 1643)
Si dolce è'l tormento
"Toccata". Orfeo .
"Vi ricorda o boschi ombrosi". Orfeo .
"Intonatio". Vespro della Beata Vergine .
"Duo Seraphim".Vespro della Beata Vergine .
"Sanctus" .Missa a quatre veus a capella .
"Tirsi e Clori".
- Itàlia:
- G. GABRIELI
Canzona en eco.
-Itàlia:
- A. CORELLI
Concerto Grosso Op. 6
-Itàlia:
- A.VIVALDI
Concert en do major per dues trompetes.
"Andante". Concert en sol major per dues mandolines.
"Largo". L'Hivern .
"Allegro non molto". L'Hivern.
"Domine Fili unigenite". Gloria.
"Cum dederit delectis". Nisi Dominus.
-Itàlia:
-G.B.PERGOLESI
"Stabat mater dolorosa". Stabat Mater.
"Lo conosco a quegli ochietti..." La serva padrona.
-Anglaterra:
-H.PURCELL
"When I'am laid". Dido and Aeneas.
"Ocells i violins". Dido and Aeneas.
"Ecodansa de les Fúries".
-España:
-J.CABALLINES
"Batalla Imperial".
"Corrente Italiana".
-J.CEREROLS
"Gloria" Missa de batalla.
-França:
-J.B.LULLY
"Marxa per la ceremònia dels Turcs".
"Premier Air des Espagnols".
"Chaconne des Scaramouches".
-M.A.CHARPENTIER
Preludi Rondó. Te Deum.
-F.COUPERIN
Duet de veus blanques.
-M.R.MELALANDE
"Ària en eco". Concert de trompetes.
-Alemanya:
-J.PACHELBEL
"Canon" per orquestra de corda.
-Anglaterra:
G.F.HAENDEL
"Minuetto II". Music for the Royal Fireworks.
"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.
"For unto us a Child is born". El Messies.
"No, di voi non vo' fidarmi".
"Hallelujah". El Messies.
-Alemanya:
J.S.BACH
"Erbarme dich, mein Gott". Passió segons Sant Mateu.
"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.
"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.
"Toccata i fuga en re menor".
"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.
"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.
"Preludi" Cello Suite nº1.
"Preludi i fuga". El clave ben temperat.
"Ària". Variacions Goldberg.
"Fragment de la Orquestral Suite NO. 3"
"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).
"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.
"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).
-Itàlia:
- CLAUDIO MONTEVERDI (1567- 1643)
Si dolce è'l tormento
"Toccata". Orfeo .
"Vi ricorda o boschi ombrosi". Orfeo .
"Intonatio". Vespro della Beata Vergine .
"Duo Seraphim".Vespro della Beata Vergine .
"Sanctus" .Missa a quatre veus a capella .
"Tirsi e Clori".
- Itàlia:
- G. GABRIELI
Canzona en eco.
-Itàlia:
- A. CORELLI
Concerto Grosso Op. 6
-Itàlia:
- A.VIVALDI
Concert en do major per dues trompetes.
"Andante". Concert en sol major per dues mandolines.
"Largo". L'Hivern .
"Allegro non molto". L'Hivern.
"Domine Fili unigenite". Gloria.
"Cum dederit delectis". Nisi Dominus.
-Itàlia:
-G.B.PERGOLESI
"Stabat mater dolorosa". Stabat Mater.
"Lo conosco a quegli ochietti..." La serva padrona.
-Anglaterra:
-H.PURCELL
"When I'am laid". Dido and Aeneas.
"Ocells i violins". Dido and Aeneas.
"Ecodansa de les Fúries".
-España:
-J.CABALLINES
"Batalla Imperial".
"Corrente Italiana".
-J.CEREROLS
"Gloria" Missa de batalla.
-França:
-J.B.LULLY
"Marxa per la ceremònia dels Turcs".
"Premier Air des Espagnols".
"Chaconne des Scaramouches".
-M.A.CHARPENTIER
Preludi Rondó. Te Deum.
-F.COUPERIN
Duet de veus blanques.
-M.R.MELALANDE
"Ària en eco". Concert de trompetes.
-Alemanya:
-J.PACHELBEL
"Canon" per orquestra de corda.
-Anglaterra:
G.F.HAENDEL
"Minuetto II". Music for the Royal Fireworks.
"Lascia ch'io pianga". Rinaldo.
"For unto us a Child is born". El Messies.
"No, di voi non vo' fidarmi".
"Hallelujah". El Messies.
-Alemanya:
J.S.BACH
"Erbarme dich, mein Gott". Passió segons Sant Mateu.
"Zion hört die Wächter singen". Cantata nº 140.
"Singet dem Herrn ein neues Lied". Motet.
"Toccata i fuga en re menor".
"Allegro". Concert de Branderburg nº 4.
"Badinerie" Suite Orquestral en si menor nº 2.
"Preludi" Cello Suite nº1.
"Preludi i fuga". El clave ben temperat.
"Ària". Variacions Goldberg.
"Fragment de la Orquestral Suite NO. 3"
"Everything's gonna be alright". (Sweet Box).
"Fuga nº 9 en re menor". L' Art de la fuga.
"Fuga nº 9 en re menor". (The Swingle Singers).
lunes, 10 de noviembre de 2008
viernes, 7 de noviembre de 2008
viernes, 31 de octubre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
viernes, 24 de octubre de 2008
lunes, 13 de octubre de 2008
Notació musical
Notació musical
El cant de la sibila
El Canto de la Sibila es un drama litúrgico y un canto gregoriano que se interpreta en las iglesias de Mallorca y en la ciudad italiana del Alguero la noche de Navidad. El canto fue declarado Bien Inmaterial de Interés Cultural por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio el pasado 16 de enero de 2004. Se tiene constancia de su interpretación durante la Edad Media en diversas poblaciones catalanas, localidades donde se conservan fragmentos del texto. Además, existen versiones en latín y provenzal.
La letra de la versión en catalán es la siguiente:
La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà, la terra agitarà suor i tremi¡ura de gran por
Terra tremola pendol serà que les torres derrocarà les pedres per mitj es rompràn i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Avans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
El misteri d'Elx
El Misteri d'Elx és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part de el Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.
Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.
Any liturgic
Mostra un mapa més gran
Catedral de notredame paris
Mostra un mapa més gran
Ciutat de Besalú
Mostra un mapa més gran
Llibre vermell de montserrat
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."
Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Línia Cronològica.
http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/a_medievo/a03_00/a03_00.html
Edad Media
El cant de la sibila
El Canto de la Sibila es un drama litúrgico y un canto gregoriano que se interpreta en las iglesias de Mallorca y en la ciudad italiana del Alguero la noche de Navidad. El canto fue declarado Bien Inmaterial de Interés Cultural por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio el pasado 16 de enero de 2004. Se tiene constancia de su interpretación durante la Edad Media en diversas poblaciones catalanas, localidades donde se conservan fragmentos del texto. Además, existen versiones en latín y provenzal.
La letra de la versión en catalán es la siguiente:
La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà, la terra agitarà suor i tremi¡ura de gran por
Terra tremola pendol serà que les torres derrocarà les pedres per mitj es rompràn i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Avans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
El misteri d'Elx
El Misteri d'Elx és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part de el Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.
Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.
Any liturgicMostra un mapa més gran
Catedral de notredame paris
Mostra un mapa més gran
Ciutat de Besalú
Mostra un mapa més gran
Llibre vermell de montserrat
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."
Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Línia Cronològica.
http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/a_medievo/a03_00/a03_00.html
Edad Media
martes, 7 de octubre de 2008
lunes, 6 de octubre de 2008
viernes, 3 de octubre de 2008
La Edat Mitjana.
La polifonia va ser un dels fets més revolucionaris en la història de la música occidental, pero les posibilitats que obria en l'àmbit expositiu i interpretatiu.
Antifonal: dos cors alternaven el cant.
Responsorial: cor i solo alternaven el cant
Directe: cor sol, no hi havia cap alternança.
Organum: al cant gregorià se li afegeix una segona línia melòdica que es mou de manera paral·lela.
Discantus: al cant gregoriè se li afegeix una segona línia melòdica que es mou en direcció contrària.
Guido d'Arezzo (995-1050)
Va ser un monjo benedictí que va dedicar gran part de la seva vida a l'estudi de la teoria musical.
Se'l considera l'iniciador del sistema de notació musical actual.
Música profana:Joglars i Trovadors.
Va existir un altre tipus de música que no tenia relació amb la religió:era la música profana.
Durant molt de temps , va anar a càrrec dels joglars i els trovadors.
Antifonal: dos cors alternaven el cant.
Responsorial: cor i solo alternaven el cant
Directe: cor sol, no hi havia cap alternança.
Organum: al cant gregorià se li afegeix una segona línia melòdica que es mou de manera paral·lela.
Discantus: al cant gregoriè se li afegeix una segona línia melòdica que es mou en direcció contrària.
Guido d'Arezzo (995-1050)
Va ser un monjo benedictí que va dedicar gran part de la seva vida a l'estudi de la teoria musical.
Se'l considera l'iniciador del sistema de notació musical actual.
Música profana:Joglars i Trovadors.
Va existir un altre tipus de música que no tenia relació amb la religió:era la música profana.
Durant molt de temps , va anar a càrrec dels joglars i els trovadors.
viernes, 26 de septiembre de 2008
viernes, 19 de septiembre de 2008
Ruben <<< MUSICA >>>
La música és, segons la definició tradicional del terme, l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psico-anímicos. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'antiga Grècia, que es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com art unitari. Des de fa diverses dècades s'ha tornat més complexa la definició de què és i què no és la música, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experiències artístiques frontereres, han realitzat obres que, si bé podrien considerar-se musicals, expandeixen els límits de la definició d'aquest art. La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural. La fi d'aquest art és suscitar una experiència estètica en l'oïdor, i expressar sentiments, circumstàncies, pensaments o idees. La música és un estímul que afecta el camp perceptivo de l'individu; així, el flux sonor pot complir amb variades funcions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
